Tinc un vici. Bé, en tinc molts però aquest predomina per sobre dels altres. Sí, ho he de reconèixer. És un company que arrossego des de fa anys -massa- que viu en una petita caixeta de cartró amb els seus dinou germans. En total són vint i es diuen Marbolo de nom i Light de cognom.
Avui, com altres matins, he anat a l’estanc per adquirir una d’aquestes caixetes i la meva sorpresa ha estat majúscula quan, al moment de pagar, la mestressa de la botiga – una dona de més de vuitanta anys que crec que no coneixeria sense el seu habitual cigarret a l’extrem dels llavis- m’ha comunicat el preu: 3,45 euros.
- Perdoni? Abans d’ahir no eren 3,10?- he preguntat incrèdula.
M’ha mirat entre extranyada i molesta i m’ha contestat amb una pregunta que en la meva condició de projecte de periodista m’ha fet força mal:
- ¿Qué pasa? ¿Que no lees los periódicos tú?
Aleshores, com un fugaç llampec una petita bombeta s’ha encès dins el meu cap i he recordat quan vaig sentir que s’apujarien els impostos del tabac i la gasolina. He pagat i li he demanat disculpes per qüestionar-li el tema del preu, però llavors ella ha iniciat un discurs aferrissat en contra del govern que ha acabat amb un típic “Todo es culpa de Zapatero, siempre pagamos los pobres y fumadores”. S’ha prolongat durant 10 minuts de rellotge i amb raó he arribat tard a classe.
No obstant, tot i que em molesta haver de pagar 35 cèntims més per cada vint cigarrets he d’admetre que aquesta no és una necessitat bàsica; tot al contrari, és un producte perillós per a la salut. Així, si haguessin pujat el pa em queixaria, em queixo també de la pujada de la gasolina però com a bona fumadora però ciutadana objectiva no em queixaré de l’increment dels meus vint estimats Marbolo Light.
Si més no, això és el que diu la doctora Ana Puigvert, néta del prestigiós uròleg català, que es féu càrrec de la salut diguem-ne urològica del caudillo. Segons la doctora, el seu avi li havia comentat diverses vegades el secret que el dictador amagava. I aquest gran secret és l’excusa de Puigvert per escriure un llibre sobre els Franco. Un extracte del llibre ens detalla, amb una precisió exquisita, l’accident que provocà que l’anatomia del generalísimo quedés mermada: Fue la noche del 28 al 29 de junio precisa El Mundo. Franco, de 23 años, tomó el mando. Ante la amenaza de una maniobra envolvente, recogió el fusil de un soldado herido, caló la bayoneta y se lanzó aguerrido al ataque arrastrando al resto de sus hombres. Fue entonces cuando los disparos le alcanzaron el bajo vientre. El joven capitán dobló la rodilla y cayó desplomado. En efecte, un document únic al que Puigvert afegirà una salsa picant, feta amb uns ingredients potser un tant indigestos. El primer es compòn d’un intertítol Algo fallaba en su semen acompanyat de l’especulació que Francisco era, en realitat, el tiet de Carmencita i no el seu pare. El segon ingredient és ella, la pressumpta neboda, assenyalada per haver, repeteixo pressumpatment, sucumbit a exercir la professió més antiga del món. I de postres -encara que soni estrany- novament el Caudillo, que segons la doctora-escriptora encarregà un dossier batejat com Encarnita, una mujer de vida fácil, per tal de denigrar la vídua del seu germà.
